Mòstra virtuala Occitan, Occitania 12/22 OC

12/22 OC
Seleccionar la lenga

 

 

 

                            La cultura occitana

 

           

 

   La lenga                 

 

La literatura occitana

 

 L'occitan a l'escòla

Cants,  gastronomia, 

jòcs occitans e quiz

 

Las fèstas felibrencas

 

Las fèstas felibrencas son l’escasença pels felibres de se recampar e de faire dardejar lo Felibritge alprèp d'un public bèl per de regaudiments populars (danças, cants, etc.). Lor debanament es pro ben codificat : celebracion d’un felibre o del Felibritge (estrena de bustes, batejalhas de carrièras, etc.) ; recepcion pels edilis municipals e taulejada ; danças e costumes tradicionals a l'onor ; declamacion de cants e de poèmas en occitan.

Es çò qu'anam véser dins los dos exemples seguents

 

 

1-  La fèsta de la Santa-Estèla a Carcassona (10-11 de mai de 1893)

 

L'arribada dels felibres d'aprèp lo dessenh de Narcisse Salières

(Revue méridionales, agost 1894)

 

Cada an a la Santa-Estèla se ten lo congrès del Felibritge, en sovenir de la data de la fondacion de l’associacion en 1854. En 1893, los membres del Felibritge causisson la Ciutat de Carcassona per l’organizacion d'aquesta fèsta. Los Audencs an pogut legir en mai de 1893 dins la Revue Méridionale aquestas linhas : « las fèstas felibrencas, que se van debanar a Carcassona dins las jornadas dels 10 e 11 de mai venent, s’anóncián per aver un esclat inacostumat. Unes quatre-vints felibressas e felibres provençals e lengadocians an fait part de lor intencion de venir aqueles jorns dins nòstra vila per participar a las fèstas publicas, organizadas per l'escasença per un Comitat format de nòstras societats literàrias e sabentas, amb lo concours de la municipalitat ».

 

 

Jornada del 10 de mai

Lo 10 de mai, los dos mèstres de ceremonia, Frederic Mistral e lo capolièr Felix Gras, son recebuts en gara de Carcassona per una fola densa. Los esperan :

-          L’Escòla audenca (fòrça implicada dins l’organizacion d'aqueste fèsta)

-          La Societat d’Estudis Scientifics d’Aude

-          La Societat de las Arts e de las Sciéncias de Carcassona

-          La Societat de las Bèla-arts

-          Los Carcassoneses

Los patrons de las industrias localas an autrejat un congèt excepcional d’una ora als obrièrs per lor permetre d’anar a la gara e d’assistir a l'eveniment.

 

Los félibres a la fèstas de Carcassona

1 F. Mistral ; 2 F. Gras ; 3 F. de Barconcelli-Javon ; 4  C. de Carbonnières ; 5 V. Bernard ; 6 M. André ; au centre Ph. De Gerde ; 7 A. Mouzin ; 8 Arnavielle

(Revue méridionale, junh-julh 1893)

 

Aprèp l'arribada en gara, los illustres convidats son recebuts a la Comuna per la municipalitat, amb un discors del primièr adjunt del conse. Felix Gras e Frederic Mistral respondon a las paraulas de benvenguda, al mitan dels aplaudiments fòrts e dels tindadisses dels veires de blanqueta. Cap a 8 oras del ser,  dins lo teatre municipal, l’assisténcia es nombrosa per escotar la conferéncia de Gaston Jordana consacrada a l’istòria de Carcassona e a son arquitectura.

 

Jornada de l’onze de mai

Cap a 9 otras del matin, se dobrís l'acamp preparatòri al Consistòri, l’amassada dels cinquanta felibres majorals. A aqueste moment, aprèp l’aprobacion dels estatuts e règlaments de l’Escòla audenca de Carcassona e de l’Escòla mondina de Tolosa, un burèu novèl es nomenat.

Cap a dètz oras, Felix Gras presidís a pòrta barrada l'acamp del Consistòri que pren maitas decisions : creacion d’una escòla felibrenca a Tunís e reconeissença oficiala de l'escòla de París. Puèi, la sesilha es declarada publica per reçaupre dos novèls majorals: Alexís Mouzin e Valèri Bernard.

A onze oras, la fola se desplaça en direccion de Ciutat per assistir a la taulejada de la Copa Santa. Se ten dins la claustra Sant-Nasari, ondrada per l'escasença, ont un pavalhon en carpenta es estat bastit. I son convidats los notables e las personas las mai influentas de la vila ; mai de 150 cobèrts son preparats. Al centre de la claustra, se quilha lo buste de Frederic Mistral, realizat per dos escalpraires carcassoneses, Batut e Guilhem, e que deu èsser inaugurat.

La Copa Santa passa de man en man. Los discorses se succedisson, pòrtan sus Trencavèl, l’amor cortés e los trobadors. Lo darnièr mot reven a Gaston Jordana qe clava per aquestes mots : « E coma se i aviá una justícia immanenta, son las meteissas campanas de Sant-Nasari que, aprèp aver sonat antan la desfaita de Ramon Trencavèl lo faidit de 1240, anóncian, lo 11 de mai de 1893, la presa de Carcassona pels faidits del sègle 19. »

En seguida de la taulejada, Mistral remet a Aquiles Mir un album de pergamin religat en marroquin roge que conten la bèla poesia de Mir que tot lo monde coneis : L’Amorièr d’Escalas.

Lo ser arriba e la fèsta s’acaba amb un boquet final : la representacion de l’òbra maja de Frederic Mistral : Mirelha

D'annadas mai tard, lo departament d’Aude recebrà dos autres congrès del Felibritge : a Narbona en 1912 e 1924.

 

 

2-  Las fèstas de Gasconha e de Lengadòc a Carcassona (13-14 agost 1898)

 

Aficha per las fèstas de Gasconha. 6-19 d'agost de 1898

(A.D. Aude, 1 Fi 2122)

 

Aquesta fèsta recampa unas personalitats eminentas dins lo domèni de la literatura, de l’art e de la politica, originaris de Gasconha e que se dison « Capdèths de Gasconha ». L’objectiu es d’escambiar punts de vista, s’entrajudar e se sosténer. Los Capdèths desiran, mercé a aquesta fèsta, mostrar lor importància rapòrt al Felibritge de Provença. Es la rason de l'organizacion en 1898 d'unas fèstas somptuosas dins una escorreguda que mena d’Agen a las fraus de Tarn. L’objectiu es de celebrar lo centenari de la naissença de l’agenés Jaume Boé dit Jansemin, grand poèta occitan. Los Capdèths son un seissantenat e son quasi al complet per aqueste eveniment.

Per l'etapa de Carcassona, lo conselh municipal vòta lo 4 de junh una subvencion de 15 000 francs per son organizacion. Se fa rampèl a las autoritats militàrias localas coma als actors culturals de la vila.

Las festivitats s’alargan sus doas jornadas, los 13 e 14 d'agost. Los Capdèths arriban la velha (12 d'agost) e tornan partir un jorn mai tard (15 d'agost). Son aculhits pel conse de Carcassona, Juli Sauzède. Aquiles Roquet es present al titol de president del comitat de las fèstas. La fola martèla : « Viva los Capdèths ! », « Viva Carcassona ! ». La musica de Carcassona jòga dos tròces especialament composats per la circonstància per M. Argaing, son cap d’orquèstre.

 

 

Comitat dels Cabdèts de Gasconha, agost 1898

(A. D. Aude, 138 j 354)

 

La vila es estada ondrada per la venguda dels des Capdèths. Lo numèro de la Revue Méridionale de setembre-novembre de 1898 ne rend compte : « De pertot, unas garlandas de folhum e de bois se corban en graciós baldaquin de verdura e de bandairòlas mirgalhadas e clacan gaujosament al vent. A cima de las tors, unes gonfanons blanc e roge ondejan fièrament e sus la plaça del castèl los ostals son polidament vestits de ramadas verdejantas jos lasqualas una tropelada de joventas cocarèlas se para de las ardors d'un solelh tropical ».

 

Jornada del 13 d'agost

La jornada comença amb l'estrena del buste del pintre Jacques Gamelin, òbra de l'escalpraire Alexandre Falguièra. Puèi los Capdèths vesitan la mòstra que li es consacrada al Musèu de las Bèlas-arts. Es alara qu’Aquiles Mir e Aquiles Roquet recebon las paumas d’oficièrs d’acadèmia (aujòlas de las Paumas academicas). Los Capdèths montan puèi a Ciutat, acompanhats d'una fola en finfa e estrambordada. Una vesita del monument, en cors de restauracion, es organizada e comentada per unas personalitats de la vila coma l’archivista departamental, Juli Doisnel. La jornada s'acaba en vila bassa amb tres concèrts que se clavan per una retirada a las entòrchas.

 

 

Jornada del 14 d'agost

Unas salvas d’artilhariá marcan l'entama de las festivitats. A dètz oras, los Capdèths se recampan dabans la Comuna per se preparar a una segonda pujada cap a la Ciutat de Carcassona. La dintrada dins Ciutat es grandiosa ; la fola que, segon las informacions de l’epòca, concentra entre 15 e 20 000 personas es precedida per una fanfara aguda de buccins (instrument de musica de vent). La taulejada es servida dins lo jardin de l’avescat, prèp de la glèisa de Sant-Nasari. Decòrs majestuoses e menu a la sabor a l'encop gascona e medievala son a l'onor. Un nombre bèl de personalitats prenon la paraula per glorificar lo monument e mercejar los organizaires d'aquelas doas jornadas memorablas. Lo cortègi pren puèi la direccion de la vila bassa, acompanhat d'unas ovacions popularas per se dislocar plaça de las Armas. 

Cap a dètz oras del ser, la fola s'acampa en ribas d'Aude, suls ponts e suls cais per seguir lo final de la jornada : lo fuòc d'artifici. Ciutat se para de colors blavas, verdas e rojas. La magia contunha fins a simular l'incendi del monument : « Ciutat giscla de la sornièra, amb unes aspèctes diferents, un còp coma embrasada de lusors d'incendi, un autre coma esclairada dels rebats subrebèls de la luna, un autre encara resplendissenta de blancor coma s'èra vestida de nèu. Vision de sòmi, vision de trèvas e de fantastic : se pensa véser l'Edat mejana sortir de tèrra, esfraiosa e eroïca. »

 

Aficha toristica « Embrasament. Cituéatde Carcassona » de P. Sourou. B. Sirven Estampaire/editor, Tolosa/París, cap a 1900.

(A.D. Aude, 1 Fi 2190)

 

 

Aqueste espectacle clava las festivitats amb aclamacions sens fin. La venguda dels Capdèths de Gascognha e l'embrasament de Ciutat marquèron los esperits. Lo resson foguèt nacional e foguèt lo punt de partença del devolopament toristic a Carcassona.

 

 

RETORN

 

Rubrique: